Dissabte passat 17 de setembre, vam fer la primera caminata del curs 2011-12 que ara comença de TERRES i TAULES. Ramon, el nostre mestre de cerimònies ens va proposar el PR-CV-102 en Chera ruta circular que li pega la volta al pantà de Buseo.
Vam anar Ramón, Maite, Paco, Inma, Mª José, José Enrique, Marga, Paco "el Roget" ,Paqui, Oscar (el més jovenet i que s’ha estrenat en el grup), Manuel, Manolo "Sony" i Vicent. Desitgem que Emilio es recupere prompte i ens acompanye a la pròxima amb Marian per a disfrutar de les seues companyies.
La ruta era senzilla, còmoda i agradable amb unes vistes espectaculars tant en el parc geològic de Chera com el pantà. Llàstima que l’excés de calor ens "amargara" l’última costera (i la única) de la ruta. Era tanta la calor que fins i tot algú va patir "al·lucinacions": veia dones fumant, quan en realitat estaven menjant-se una inofensiva poma per poder repondre les forces pel sofoco i no explotar.
Un cop superat les costeres i la calor, en arribar a Chera vam tindre el merescut premi del senderista: cervesa fresquetaaaa.
Després de l’oportú canvi de bota suà per la xancla, ens vam anar a dinar al restaurant el Pino on Kati ja ens tenia la taula preparada i l’ arròs a punt per a tirar al caldero. Mentres es feia la paella ens va deleitar amb amanides, papas arrugas con "moco pijon" i ous escocesos (rellenos al revés: per fora). La paella (que ja ens havien advertir) també va ser com les vistes: ESPECTACULAR de bona.
Una vegada mes el nostre estimat Ramon, s’ha currat la ruta per les Terres i el lloc per a la Taula. Ara ja hem de pensar per a la pròxima en octubre, dios mediante encara no sabem.
FINS OCTUBRE
Vam anar Ramón, Maite, Paco, Inma, Mª José, José Enrique, Marga, Paco "el Roget" ,Paqui, Oscar (el més jovenet i que s’ha estrenat en el grup), Manuel, Manolo "Sony" i Vicent. Desitgem que Emilio es recupere prompte i ens acompanye a la pròxima amb Marian per a disfrutar de les seues companyies.
La ruta era senzilla, còmoda i agradable amb unes vistes espectaculars tant en el parc geològic de Chera com el pantà. Llàstima que l’excés de calor ens "amargara" l’última costera (i la única) de la ruta. Era tanta la calor que fins i tot algú va patir "al·lucinacions": veia dones fumant, quan en realitat estaven menjant-se una inofensiva poma per poder repondre les forces pel sofoco i no explotar.
Un cop superat les costeres i la calor, en arribar a Chera vam tindre el merescut premi del senderista: cervesa fresquetaaaa.
Després de l’oportú canvi de bota suà per la xancla, ens vam anar a dinar al restaurant el Pino on Kati ja ens tenia la taula preparada i l’ arròs a punt per a tirar al caldero. Mentres es feia la paella ens va deleitar amb amanides, papas arrugas con "moco pijon" i ous escocesos (rellenos al revés: per fora). La paella (que ja ens havien advertir) també va ser com les vistes: ESPECTACULAR de bona.
Una vegada mes el nostre estimat Ramon, s’ha currat la ruta per les Terres i el lloc per a la Taula. Ara ja hem de pensar per a la pròxima en octubre, dios mediante encara no sabem.
FINS OCTUBRE
No hay comentarios:
Publicar un comentario